■ situar

Partició sil·làbica: si_tu_ar
Etimologia: del b. ll. situare, íd., der. de situs ‘lloc’ 1a font: 1322
    verb
  1. transitiu Posar, establir (algú o alguna) cosa en un indret. La casa és situada al cim d’un turó.
  2. transitiu Determinar la situació d’una cosa amb relació a un lloc o a un conjunt de llocs presos com a punts de referència. Per més que s’esforçava, no podia situar el lloc del refugi.
  3. pronominal Aconseguir una bona posició social o econòmica. Aquest s’ha sabut situar, i guanya molts diners.