■ soberguejar

Etimologia: de soberg 1a font: s. XIV, Pere III
    verb transitiu
  1. Ultrapassar algú o alguna cosa en poder, alçària, bellesa, etc. Ella soberguejava totes les altres en bellesa i en saviesa. Una torre que sobergueja totes les del voltant.
  2. Dominar altivament, despòticament. És un home que tot ho vol soberguejar.