■ sobreseïment

Partició sil·làbica: so_bre_se_ï_ment
Etimologia: de sobreseure 1a font: 1331
    masculí
    1. Acció de sobreseure;
    2. l’efecte.
  2. dret processal Interlocutòria del tribunal competent per al coneixement d’una causa, un cop conclòs el sumari, donant-la per acabada abans del judici oral.