■ sobrevenir

Etimologia: de venir 1a font: s. XIV, Pere III
    verb intransitiu
  1. Esdevenir-se d’improvís. Li sobrevingué una suor molt freda.
  2. Venir després d’un altre o d’altres o allà on ja n’hi ha un altre o d’altres. Després de les segones noces encara van sobrevenir dos fills més.