■ socarrar

Etimologia: del basc ant. i dial. sukar(ra) ‘flama; incendi; febre’, comp. de su ‘foc’ i karr(a) ‘flama’ 1a font: 1050
    verb
  1. transitiu Cremar exteriorment, superficialment. Vigila no socarris el pa, quan el torris!
  2. pronominal Socarrar-se l’arròs.
  3. socarrar el porc Cremar-li els pèls, quan és mort, per deixar-ne la pell ben neta.