■ sofisticació

Partició sil·làbica: so_fis_ti_ca_ci_ó
Etimologia: del b. ll. sophisticatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
    1. Acció de sofisticar;
    2. l’efecte.
  2. Gran complexitat tècnica.