sofisticar

Accessory
Etimologia: del b. ll. sophisticare, íd.
Body
    verb
  1. transitiu Adulterar o desnaturalitzar (una substància, un aliment, etc.), manipulant-lo. Sofisticar la llet. Vi sofisticat.
  2. transitiu
    1. Millorar, perfeccionar, aportar avenços notables (a un instrument o a una disciplina científics o tècnics). Ha sofisticat el mètode de recerca. En els últims anys, la cuina tradicional s’ha anat sofisticant.
    2. per extensió Fer complicat. Sofisticar la manera de vestir.
  3. intransitiu Usar sofismes, raonar sofísticament.