■ solà | solana

Homòfon: solar
Etimologia: del ll. solanus, -a, -um ‘del cantó del sol’ 1a font: 1460, Roig
    1. adjectiu i femení Dit del costat d’una muntanya, d’una casa, etc., on el sol toca durant més temps del dia. Hem de tornar a emblanquinar la paret solana de la casa.
    2. femení Solell, vessant orientat cap a migdia.
    1. masculí Galeria, porxo, etc., construït a la part solana d’una casa.
    2. femení Solà.