■ solcar

Etimologia: de solc 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb transitiu
  1. agricultura Fer solcs en la terra.
  2. Fer ratlles a la manera de solcs. Les arrugues que li solcaven el rostre.
  3. figuradament Solcar un ocell l’aire.
  4. aeronàutica Travessar l’aire una aeronau.
  5. nàutica Traslladar-se una embarcació damunt l’aigua, fendint-la amb el tallamar i amb part del buc que hi és submergida.