■ solcuit
| | solcuita

Partició sil·làbica: sol_cuit
Etimologia: de sol i cuit
  1. adjectiu Cremat del sol. Els sembrats estan solcuits.
  2. masculí fusteria Defecte de la fusta podrida per la humitat que se sol manifestar aparentment en forma de capes de fibres blanquinoses i fofes.