■ solfeig

Partició sil·làbica: sol_feig
Etimologia: de solfejar 1a font: 1839, DLab.
    masculí música
    1. Acció de solfejar;
    2. l’efecte.
  2. Exercici de pràctica musical consistent en la lectura cantada de les notes tenint en compte l’entonació, la durada, la intensitat i el fraseig.