■ sòlid | sòlida

Homòfon: sòlit
Etimologia: del ll. solĭdus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Capaç d’oposar una gran resistència a les forces que tendeixen a deformar-lo, a alterar-lo, consistent, fort. Uns fonaments sòlids.
    2. figuradament Una argumentació sòlida. Tenir sobre una matèria coneixements molt sòlids.
    3. color sòlid Color que no perd gens.
  2. alimentació, indústries alimentàries
    1. adjectiu Dit de cadascun dels composts que constitueixen l’extracte sec dels aliments.
    2. sòlid no gras de la llet Cadascun dels composts sòlids —exclòs el greix— de la llet, la quantitat dels quals és un índex de qualitat.
  3. adjectiu
    1. Dit de la substància en estat sòlid.
    2. Dit del sistema de punts materials les distàncies respectives dels quals romanen invariables, que idealitza un cos real i permet de fer senzill el plantejament i la resolució de problemes en física, especialment en mecànica racional.
    3. estat sòlid Estat de la matèria en què les molècules que la componen, a causa de les forces de cohesió, tenen un moviment entre elles molt restringit, limitat a una vibració entorn d’una posició d’equilibri fixa.
  4. masculí geometria
    1. Porció d’espai limitada per superfícies planes o corbes que dona lloc a una figura amb tres dimensions (llargària, amplària i profunditat).
    2. sòlid de revolució Cos limitat per una superfície de revolució, que hom obté per la rotació d’una línia entorn d’un eix.
  5. masculí numismàtica Entre els romans i els bizantins, moneda d’or, anomenada també solidus aureus, que equivalia a 1/5 de la lliura d’argent i a la vegada a 24 siliqües.