■ sòlit
| | sòlita

Homòfon: sòlid
Etimologia: del ll. solĭtus, -a, -um, participi de solēre ‘soler, estar acostumat’ 1a font: 1477
adjectiu Acostumat, que és de costum, que sol fer-se o esdevenir-se. Va prestar el sòlit jurament.