■ sol·licitació

Partició sil·làbica: sol_li_ci_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. sollicitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció de sol·licitar.
  2. dret canònic Abús comès pel sacerdot confessor consistent a sol·licitar un penitent a cometre actes deshonests.
  3. física Força d’atracció que actua sobre un cos.