■ solutiu
| | solutiva

Partició sil·làbica: so_lu_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. solūtus, -a, -um, participi de solvĕre ‘dissoldre, desfer’ 1a font: 1839, DLab.
adjectiu i masculí medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Laxant.