■ som
| | soma

Etimologia: del ll. sŭmmus, -a, -um, superlatiu de superus ‘alt’, que conserva el sentit de ‘el més alt; cim’ en topònims, i passà a ‘cim emergent sota l’aigua’, d’on ‘aigua de poca fondària’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu De poca profunditat; superficial. Un pou som. Aigües somes.
  2. masculí Massa superficial. La barca embarrancà en un som de roques.