■ somoure

Partició sil·làbica: so_mou_re
Etimologia: del ll. submovēre ‘separar, allunyar’ 1a font: s. XV, Curial
    verb transitiu
  1. Moure lleument una cosa que descansa feixugament sobre una altra, que està fortament aguantada per una altra. Van aconseguir somoure les grans moles de pedra.
  2. Treure una cosa del seu estat de repòs. Somoure la massa civil.
  3. Vèncer la inèrcia, la passivitat, etc., d’algú per induir-lo a fer quelcom. No era pas amb raonaments com es podia somoure el seu caràcter orgullós.