■ somriure1

Partició sil·làbica: som_riu_re
Etimologia: del ll. subridēre, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb [imperf ind: somreia, somreies, somreia, somrèiem, somrèieu, somreien] intransitiu
  1. Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis. Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament. M’ha somrigut amablement.
  2. figuradament
    1. Ésser favorable a algú. La fortuna li somriu.
    2. Tenir un aspecte plaent. La vida li somriu.



    3. Vegeu també:
    somriure2