■ sonall

Etimologia: de sonar1 1a font: s. XIV
    masculí
  1. música
    1. Cadascun dels parells de planxetes de metall, generalment circulars, travessades centralment per un filferro i fixades en un cèrcol, que produeixen sons aguts en agitar-los.
    2. plural Instrument consistent en un cèrcol proveït de sonalls, emprat per a marcar el ritme.
  2. Joguina pròpia dels infants més menuts consistent en un recipient tancat que conté boletes o granets que, en ésser sacsejat, produeixen sons insistents.
  3. A Eivissa, batall de campana.
  4. antigament Campaneta.