■ sondrollar

Etimologia: variant de sorollar 1a font: s. XV
    verb
  1. intransitiu
    1. Balancejar-se fent sotracs com fan certs bressols. La barca sondrollava a causa de la tempesta.
    2. Trontollar.
  2. transitiu Fer sondrollar. L’onatge sondrollava la barca.