■ sord
| | sorda

Etimologia: del ll. sŭrdus, íd. 1a font: 1272, CTort.
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. patologia Que no hi sent, que pateix de sordesa. Sord de naixença. És sorda com una campana.
    2. No hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir.
    3. figuradament Que no vol escoltar exhortacions, consells, etc. Sord als meus precs. Sord a la veu de la consciència.
  2. adjectiu
    1. Que no fa soroll, que té un so apagat, poc distint. Una llima sorda. Una veu sorda. El retrunyir sord dels trons llunyans.
    2. figuradament Una llanterna sorda. Una guerra sorda.
    3. fonètica, fonologia Dit del fonema consonàntic que es realitza sense vibracions de les cordes vocals (s’oposa a sonor o fluix).
    4. patologia Dit del soroll apagat de l’auscultació.
    5. a la sorda locució adverbial Sense fer soroll, sense dir res. Anar-se’n a la sorda.
  3. adjectiu
    1. Que apaga els sons.
    2. acústica Dit del local o del recinte les parets del qual absorbeixen totes les ones sonores que hi incideixen.
  4. adjectiu patologia Dit del dolor persistent, no agut.