■ sòrdid
| | sòrdida

Etimologia: del ll. sordĭdus, -a, -um, íd., der. de sordes, -ium ‘escombraries, brutícia’ 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
  1. Brut, d’una brutícia repugnant. Vivia en una habitació sòrdida.
  2. figuradament
    1. Miserable, mesquí. Un guany sòrdid.
    2. Dit d’aquell que per gasiveria no gasta ni el necessari. És un avar sòrdid.
    3. per extensió Avarícia sòrdida.