■ sorollar

Etimologia: potser del ll. sollicitare ‘instar’, amb influx de titillicare ‘fer pessigolles’, que donà un *solliticare, d’on *soldegar, sodegar i, amb possible influx de eixorellar, sorollar
    verb
  1. intransitiu Moure’s a un costat i a l’altre una cosa que no està ben fixada, oscil·lar una cosa sacsejada. Em sorolla una dent. Durant el terratrèmol van sorollar totes les cases. Quan passa un camió sorollen tots els vidres de la casa.
  2. transitiu Fer sorollar. Fer caure la fruita d’un arbre sorollant-lo.