■ sortejar

Etimologia: de sort1 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
    1. Sotmetre quelcom a un procediment en què és l’atzar que en decideix la sort. Sortejar un viatge entre els assistents a un acte.
    2. especialment Treure a sorts els qui han d’ésser soldats o els soldats que han d’anar a una destinació determinada. Van sortejar les destinacions.
    1. Classificar en sorts o classes una producció, una mercaderia, dividir en parts. Sortejar els paquets abans de posar-los al tren.
    2. informàtica Classificar enregistraments tot ordenant-los segons uns valors d’uns camps predefinits, dits de classificació, que són comparats, de manera que el resultat determina la posició relativa dels enregistraments.
    3. indústria tèxtil Efectuar el sorteig de la llana.
  3. antigament Fer sortilegis, endevinar per sorts.