■ sortilegi

Etimologia: del b. ll. sortilegium ‘endevinació’, der. de sortilĕgus, -a, -um ‘profètic; endevinaire’ 1a font: s. XIV
    masculí esoterisme i història de les religions
  1. Endevinació del futur per mitjà d’arts màgiques, originàriament per la sort.
  2. Mot genèric que inclou tota mena d’accions tendents a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans.