■ sospirar

Etimologia: del ll. sŭspīrare, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    verb intransitiu
  1. Fer un sospir o sospirs. De tant en tant sospira: troba a faltar sa filla.
  2. figuradament
    1. Expressar un desig angoixós, delir-se, per una cosa. Tots sospiràvem pel nostre retorn a la pàtria.
    2. sospirar per (algú) Amar-lo en extrem.