sosteniment

Accessory
Etimologia: de sostenir 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. Acció de sostenir.
  2. vocal de sosteniment lingüística Element vocàlic, anomenat també anaptíctic, que es forma espontàniament i al marge de l’etimologia per facilitar la pronúncia de certs grups consonàntics o vocàlics de difícil realització o distinció.