■ sostenir

Etimologia: del ll. sustinēre, íd. 1a font: 1272, CTort.
    verb
    1. intransitiu Aguantar totalment o parcialment el pes, resistir a la tendència a desplaçar-se d’una cosa. Dues columnes sostenen sengles escultures. El sostenia pel braç i l’impedia que se n’anés.
    2. pronominal Sostenir-se amb crosses. Sostenir-se a flor d’aigua.
  2. transitiu
    1. figuradament Ajudar algú o alguna cosa perquè no defalleixi, no decaigui, no s’abaixi, etc. Aquest aliment li sostindrà les forces. Procurar sostenir el coratge dels soldats. Sostenir una empresa. Sostenir una proposició, una doctrina, una opinió. Sostenir la veu, el to. Amb un esforç sostingut.
    2. Defensar (una idea, una opinió o una doctrina), insistint a afirmar-la contra qui la nega. L’acusat va sostenir sempre la seva innocència.
    3. Mantenir. Vam sostenir una llarga conversa.
  3. transitiu
    1. Resistir l’esforç d’algú o d’alguna cosa. Un dic per a sostenir l’empenta de l’aigua. El cadafal no va poder sostenir el pes de la gent.
    2. figuradament Sostenir l’assalt dels enemics.