■ sostingut
| | sostinguda

Etimologia: de sostenir 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que se sosté, que és constant, regular. Un esforç sostingut.
  2. adjectiu fonètica, fonologia Dit de la consonant palatalitzada que acústicament presenta un lleu augment freqüencial als formants més alts.
  3. adjectiu heràldica
    1. Dit de la càrrega que en porta una altra al dessota unida a ella.
    2. Dit del cap o del peu d’un escut el terç inferior del qual és d’un esmalt diferent del seu i de l’esmalt del camper. Aleshores hom diu que és sostingut d’una cinta.
  4. masculí música
    1. Nota afectada per una diesi.
    2. diesi 2.