■ sostre

Etimologia: de sostrar 1a font: c. 1300
    masculí
    1. construcció Part interior d’una casa, d’una habitació o d’una altra construcció, que la limita per dalt (en oposició al sòl o paviment, que la limita per baix).
    2. dormir sota sostre Dormir a cobert.
  2. per extensió
    1. Part inferior i superior d’una cavitat, d’un vehicle, d’un recipient, etc.
    2. Altura, magnitud màxima que assoleix o pot assolir una cosa. Han escalat el sostre del món (l’Himàlaia). El sostre salarial, competencial.
    3. baix de sostre figuradament D’escassa intel·ligència, de concepció escarransida.
    1. De coses que estan posades les unes sobre les altres, les que estan en un mateix pla horitzontal, en una mateixa de les zones horitzontals en què estan separades per alguna cosa. Les arengades estan disposades a sostres al barril.
    2. adoberia Cadascun dels gruixos o capes d’escorça que es dipositen sobre les peces o pells en fer la colga per a adobar-les.
  4. aeronàutica Altura màxima que pot assolir un aerodina, funció de la seva càrrega alar i de la potència dels seus motors.
  5. aeronàutica i meteorologia
    1. Situació atmosfèrica en la qual els núvols són per sota dels 3 000 m i cobreixen més de la meitat del cel.
    2. Capa més baixa dels núvols.
  6. esports En escalada, sobreplom horitzontal i pla.
  7. geologia Part superior d’una capa en el moment de dipositar-se.