■ sostreure

Partició sil·làbica: sos_treu_re
Etimologia: variant de sostraure 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb [p p sostret -a]
  1. transitiu
    1. Treure una part d’una cosa perquè en minvi la quantitat. Sostreure sang d’algú. No li sostreguis mèrit.
    2. aritmètica Fer una subtracció, restar.
    1. transitiu Emparar-se d’una cosa d’altri perquè no pugui servir-se’n o exercir-hi una acció. Em van sostreure una carta que els comprometia. Sostreure algú a les mirades de la gent.
    2. transitiu Robar fraudulentament. Em van sostreure la cartera.
    3. pronominal Sostreure’s a una obligació, a una persecució. Sostreure’s als aplaudiments de la multitud.