■ subhasta

Etimologia: de subhastar 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Sistema de venda pública consistent a atorgar una cosa al millor postor, és a dir, a la persona que n’ofereix un preu més elevat.
  2. Adjudicació al millor postor d’una obra a executar, de l’abast de provisions, etc.
  3. dret administratiu Sistema que utilitza l’administració per a adjudicar els contractes, concessions, arrendaments, aprofitament de béns comunals, serveis de recaptació i cobrament, etc., administratius als particulars que ofereixen condicions econòmiques més avantatjoses.
  4. dret processal Venda pública que fa l’autoritat judicial dels béns embargats d’un deutor que hom adjudica al millor postor, per tal de satisfer amb el seu preu els creditors que l’han demanada.
  5. subhasta a la baixa Subhasta en la qual el preu resta fixat en sentit descendent, és a dir, que les xifres que el subhastador proclama van de més a menys.