■ subjecció

Partició sil·làbica: sub_jec_ci_ó
Etimologia: del ll. subjectio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. El fet d’estar subjecte.
  2. L’estat i la condició de qui està subjecte.
  3. Dispositiu que serveix per a fixar, subjectar, una peça o un element.
  4. retòrica Figura retòrica consistent en el fet que la persona que parla o escriu fa preguntes a les quals ella mateixa respon.