■ subjectiu
| | subjectiva

Partició sil·làbica: sub_jec_tiu
Etimologia: del ll. td. subjectivus, -a, -um, íd. 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al subjecte.
  2. especialment Dit del que només és propi del subjecte, de la subjectivitat. S’oposa a objectiu.
  3. medicina Dit dels símptomes que són percebuts pel malalt mateix.
  4. economia subjectiva economia Concepció de l’economia que té per finalitat estudiar les decisions humanes individuals davant l’adequació dels recursos escassos per tal de satisfer necessitats il·limitades.