■ sublimació

Partició sil·làbica: su_bli_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. td. sublimatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de sublimar;
    2. l’efecte.
  2. física i química Pas de l’estat sòlid a l’estat gasós (i inversament) sense passar per l’estat líquid.
  3. psiquiatria Procés inconscient de l’ego mitjançant el qual aquest perd el seu contingut sexual i es dirigeix a activitats compensadores (ciència, art, etc.).