■ sublimar

Etimologia: del ll. sublimare, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb transitiu
  1. Exaltar, elevar a una altura excelsa. En el discurs de presa de possessió sublimà els seus predecessors.
  2. química i física Fer passar una substància de l’estat sòlid al gasós i d’aquest al sòlid sense passar per l’estat líquid.