■ subordinació

Partició sil·làbica: su_bor_di_na_ci_ó
Etimologia: del ll. td. subordinatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV
    femení
  1. Acció de subordinar.
  2. El fet d’estar subordinat.
  3. Submissió a l’autoritat d’un superior.
  4. gramàtica Construcció expansiva d’un enunciat en què un element afegit aporta una nova funció sintàctica als elements preexistents.