■ subrepció

Partició sil·làbica: sub_rep_ci_ó
Etimologia: del ll. td. subreptio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení dret penal
  1. Obrepció.
  2. Pretensió de càrrec, privilegi o dignitat, feta amb frau, al·legant fets i circumstàncies alienes a la veritat.