■ subrogació

Partició sil·làbica: sub_ro_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. subrogatio, -ōnis, íd.
    femení dret civil
  1. Acció de subrogar.
  2. subrogació hipotecària Dret concedit al creditor que tenia hipoteca sobre un immoble o més i no l’ha cobrada de subrogar-se en la hipoteca, amb preferència respecte als creditors posteriors.