■ subrogatori
| | subrogatòria

Partició sil·làbica: sub_ro_ga_to_ri
Etimologia: de subrogar 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Que subroga.
  2. acció subrogatòria dret processal Facultat concedida a una persona perquè pugui respondre econòmicament de les obligacions d’una altra.