■ substanciar

Partició sil·làbica: subs_tan_ci_ar
Etimologia: de substància 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Fer real o existent. Substanciar una promesa.
  2. Establir la veritat d’una cosa amb proves. Heu de substanciar les vostres acusacions.
  3. dret processal Portar un afer per la via processal adequada fins a arribar a la pronunciació de sentència.