■ sucre1

Etimologia: de l’àr. súkkar, i aquest, del sànscrit çárkarā, íd., per conducte de l’irànic šakar, íd., com el gr. sákkhar, íd., d’on també el ll. sacchărum, íd. 1a font: 1249
    masculí
  1. bioquímica i alimentació, indústries alimentàries
    1. Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes. Els sucres són anomenats també hidrats de carboni o glúcids.
    2. de sucre locució adjectiva figuradament Molt delicat. Que ets de sucre, que no se’t pot tocar?
    3. sucre candi Sucre purificat i cristal·litzat en cristalls grossos.
    4. sucre cremat gastronomia Punt de cocció d’un xarop entre 170 i 190 ºC, en què el xarop fa escuma a la superfície i el sucre perd el poder edulcorant.
    5. sucre de floret El primer sucre obtingut, molt pur.
    6. sucre de llustre Sucre en pols.
    7. sucre de pa Sucre en forma de pans cònics.
    8. sucre esponjat Esponjat.
    9. sucre glacé Sucre en pols amb el 0,5% de fècula.
    10. sucre granulat Sucre amb els cristalls en forma de grànuls.
    11. sucre pilé Sucre aglomerat i trossejat.
    12. sucre quadradet Sucre granulat i en prismes rectangulars.
    13. sucre roig (o morè, o cru) Sucre sense refinar.
  2. per extensió bioquímica i alimentació, indústries alimentàries
    1. Nom genèric d’un gran nombre de substàncies dolces anàlogues a la sacarosa.
    2. sucre de fècula Glucosa líquida obtinguda per hidròlisi del midó.
    3. sucre de llet Lactosa.
    4. sucre de malt Maltosa.
    5. sucre de raïm Glucosa.
    6. sucre invertit Mescla equimolecular de glucosa i fructosa obtinguda per hidròlisi de la sacarosa.
  3. col·loquialment patologia Glucosa a la sang o l’orina. Tinc el sucre massa alt.



    4. Vegeu també:
    sucre2