Accessory
Etimologia: de l’àr. súkkar, i aquest, del sànscrit çárkarā, íd., per conducte de l’irànic šakar, íd., com el gr. sákkhar, íd., d’on també el ll. sacchărum, íd. 1a font: 1249
Body
-
masculí
-
bioquímica i alimentació, indústries alimentàries
- Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes. Els sucres són anomenats també hidrats de carboni o glúcids.
- de sucre locució adjectiva figuradament Molt delicat. Que ets de sucre, que no se’t pot tocar?
- sucre candi Sucre purificat i cristal·litzat en cristalls grossos.
- sucre cremat gastronomia Punt de cocció d’un xarop entre 170 i 190 ºC, en què el xarop fa escuma a la superfície i el sucre perd el poder edulcorant.
- sucre de floret El primer sucre obtingut, molt pur.
- sucre de llustre Sucre en pols.
- sucre de pa Sucre en forma de pans cònics.
- sucre esponjat Esponjat.
- sucre glacé Sucre en pols amb el 0,5% de fècula.
- sucre granulat Sucre amb els cristalls en forma de grànuls.
- sucre pilé Sucre aglomerat i trossejat.
- sucre quadradet Sucre granulat i en prismes rectangulars.
- sucre roig (o morè, o cru) Sucre sense refinar.
-
per extensió bioquímica i alimentació, indústries alimentàries
- Nom genèric d’un gran nombre de substàncies dolces anàlogues a la sacarosa.
- sucre de fècula Glucosa líquida obtinguda per hidròlisi del midó.
- sucre de llet Lactosa.
- sucre de malt Maltosa.
- sucre de raïm Glucosa.
- sucre invertit Mescla equimolecular de glucosa i fructosa obtinguda per hidròlisi de la sacarosa.
- col·loquialment patologia Glucosa a la sang o l’orina. Tinc el sucre massa alt.
Vegeu també:
sucre2