■ sufocació

Partició sil·làbica: su_fo_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. suffocatio, -ōnis, íd. 1a font: 1491
    femení
    1. Acció de sufocar o de sufocar-se;
    2. l’efecte.
  2. Sensació sobtada de calor congestiva que puja al rostre, generalment amb enrojolament, anomenada també calrada o fogot.