■ suggestiu
| | suggestiva

Partició sil·làbica: sug_ges_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. suggestus, -a, -um, participi de suggerĕre ‘suggerir’ 1a font: c. 1920
    adjectiu
  1. Que té el poder de suggerir.
  2. Que estimula el pensament.