■ sui generis*

Pronúncia: sùiʒɛ́neɾis
Etimologia: [locució llatina]
locució adjectiva Locució que vol dir ‘del seu propi gènere’, usada per a indicar tot allò que per la seva originalitat i singularitat és difícil de definir amb relació a qualsevol altra cosa. Té una manera de treballar molt ‘sui generis’.