■ suïcida

Partició sil·làbica: su_ï_ci_da
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. homicida (v. suïcidi) 1a font: 1839, DLab.
  1. masculí i femení Persona que es mata a si mateixa.
  2. adjectiu figuradament Dit d’una acció o una actitud molt perillosa o perniciosa per a la persona que la fa o l’adopta. Aquella va ésser una decisió suïcida. Un pilot suïcida. Una inversió suïcida.