■ supervenció

Partició sil·làbica: su_per_ven_ci_ó
Etimologia: del b. ll. ecl. superventio -ōnis, der. de supervenīre ‘sobrevenir’
    femení
  1. Acció de venir una cosa després d’una altra, a més d’aquesta.
  2. dret civil Fet de sobrevenir els fills, que permet de revocar les donacions entre vius quan després de la donació sorgeix un fill.