■ supinació

Partició sil·làbica: su_pi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. supinatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. Posició supina.
  2. anatomia animal Moviment de l’avantbraç pel qual hom dirigeix el palmell de la mà cap amunt o cap endavant. És l’oposat a pronació.