■ suplantació

Partició sil·làbica: su_plan_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. td. supplantatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de suplantar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal
    1. Delicte consistent en el fet de substituir fraudulentament, en un escrit, paraules o frases que en variïn el sentit.
    2. Delicte consistent a ocupar el lloc d’un altre valent-se de mitjans il·lícits.