■ suplicació

Partició sil·làbica: su_pli_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. supplicatio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció de suplicar.
  2. antigament història del dret Recurs de súplica contra sentències de vista de tribunals superiors.
  3. recurs de suplicació dret del treball Recurs d’apel·lació que hom interposa davant un tribunal central de treball contra les resolucions de les magistratures.